Coneix François Alliot, director creatiu de Nerial

Amb Reigns, Nerial ha creat un nínxol atractiu en el panorama independent: condemna a l'esquerra, perdona a la dreta. Aquesta combinació única, que barreja el sistema de lliscar de Tinder amb la narració interactiva, ha captivat un públic enorme d'aspirants a governants. Gràcies al seu èxit, també ha col·laborat amb franquícies molt estimades com Joc de Trons, Romanç dels Tres Regnes i, més recentment, The Witcher.

Hem tingut l'oportunitat de parlar amb François Alliot, director creatiu i cofundador de Nerial, per conèixer els inicis de l'estudi, la inspiració darrere de la seva emblemàtica sèrie Reigns i el procés de desenvolupament de Reigns: The Witcher.

Vaig començar el 2013, quan em vaig mudar a Londres amb la meva dona Tamara, després d'haver treballat com a consultor a París durant un temps. El meu primer joc va ser un petit projecte anomenat Singular que em va ajudar a entendre com definir l'abast d'un joc independent i a familiaritzar-me amb l'escena independent de Londres. Allà vaig conèixer Arnaud De Bock, amb qui vaig crear Magic Shot el 2015 i Reigns el 2016.

Nerial era el meu àlies a Internet, així que em va semblar lògic conservar-lo quan vam crear l'estudi. Després de Reigns, vam tenir una relació estreta amb Devolver i vam decidir unir-nos-hi quan buscaven adquirir estudis.

Definitivament. Encara és el nostre major èxit. Ens va sorprendre una mica. Vèiem que el joc funcionava molt bé, però no ens esperàvem arribar a milions de persones.

Crec que el context de 2016, quan vam llançar Reigns, era molt diferent del d'avui dia, sobretot en mòbils. Aleshores encara hi havia un mercat prèmium sòlid, no hi havia serveis de subscripció i la manera d'aconseguir jugadors i comercialitzar jocs era molt diferent.

M'agraden tots. Tots tenen alguna cosa especial, fins i tot els que no han arribat a un públic tan ampli com Reigns. Vaig gaudir especialment treballant en Card Shark, el nostre simulador de trampes de cartes picaresc ambientat a la França del segle XVIII. La història i la literatura van ser el meu primer amor i la meva principal matèria d'estudi, així que el procés de desenvolupament de Card Shark va ser una manera fantàstica de reconnectar amb les meves passions inicials.

Crec que la idea original de Reigns va néixer d'una conversa amb l'Arnaud De Bock al pub Anchor de Londres l'any 2015. En aquell moment, l'Arnaud estava a Tinder i va pensar que fer lliscar el dit podia ser una bona mecànica de joc. Se'ns va ocórrer la idea d'un rei que lliscava amb majestuositat cap a l'esquerra i cap a la dreta per respondre als seus consellers, i d'aquí va sorgir tot el concepte d'una barreja entre Tinder i Joc de Trons.

Accidents, reunions i admiració per la feina d'altres persones. Per a Her Majesty, volíem una versió amb la reina i vam començar a parlar-ne amb una amiga, Leigh Alexander. En el cas de Game of Thrones, érem molt fans de la sèrie i ens vam posar en contacte amb els productors. Vam descobrir que eren jugadors de Reigns i que els encantava la idea.

Tot es redueix a la posició interessant de Geralt en la sociopolítica de l'univers de The Witcher. És un marginat, però tothom necessita les seves habilitats. És un ésser màgic, però no un mag. És humà (o almenys ho va ser en algun moment), però ja no és benvingut entre els humans. D'altra banda, té afinitats amb els no humans, però tampoc no hi encaixa del tot.

Tenint en compte tota aquesta dualitat, tenia sentit que el joc se centrés en Geralt i que fos el mitjà per mostrar la política i les complexes relacions de la sèrie. Quan et poses en la pell de Geralt, l'equilibri del bucle tradicional de Reigns es converteix en una lluita per mantenir la teva precària posició al món.